jueves, 6 de noviembre de 2008

¡Tierra Mía! (En bable)

¡Tierra Mïa!


Tierra mía,
ensin recios llimoneros,
ensin llánguidos naranxos
nun güeles a azahar.

Tierra mía,
ensin cánticos de foles,
les tos llárimes azules
nun les arrulla´l mar.

Tierra mía,
dueña de la mio melancolía,
musa del mio versu y la mio poesía.

L´anxel qu´en ti alienda
trina nel mio despertar,
alluma´l mio senderu,
alivia la mio ansiedá
y mece ente la to yerba
la mio allegría infantil,
güei olvidá,
la que con tibiu besu
recobraré
cuando dorma nel tu senu reposá.

1 comentario:

  1. ¡Que buenu ye estu dil bloge!
    Que bueno ye purqui así puedu, cumu
    dicia la mi güela rigucicame con tus puisias ya viaxiar pur nuesa tierrina sin regulvemi di casa.

    Una de Corias

    ResponderEliminar